martes, 25 de octubre de 2016

L'abordatge del currículum i les competències bàsiques

Les Lleis Educatives plantegen una reestructuració continuada del Sistema Educatiu.

Una foto publicada por Susana Alicia (@alisus1617) el


      L’aplicació de la LGE al 1970 amb un model propedèutic i selectiu ha marcat tota la trajectòria educativa fins a aquests moments ja que que va ser clau per a l'obligatorietat d’escolaritzar al 100% de la població.
La sortida de la LOGSE al 1990, ramifica els continguts en 3 tipus: conceptes, procediments i actituds. Comença a guanyar importància complementar la teoria amb la pràctica. A més, s’atreveix a remodelar l’estructura educativa, dividint-la en Primària, Secundària i Batxillerat.
La LOCE de 2002 malgrat que no es va arribar a dur a terme mai, va ser la primera que va incloure la “C” de Qualitat al currículum. Aquesta “C” no es per veure’s reflectida únicament als resultats, sinó al procés, ja que la diversitat tant de professors, com alumnes, etc., fa que els resultats també siguin molt diversos.
La LOE de 2006 implanta per primera vegada les competències bàsiques. Continua amb l’ús de conceptes, procediments i actituds i pretén la integració d’aquests mitjançant competències. Aquesta llei tampoc va tenir temps de desenvolupar-se, ni va haver-hi temps per a que els professors es formessin en aquestes competències.
La darrera llei que tenim actualment és la LOMCE de 2013. Aquesta agrupa les 8 competències bàsiques en 7 i les redefineix com a competències clau. A més, manté la “C” de Qualitat.

      Personalment, considerem que malgrat tots aquests canvis al llarg dels segles, continuem treballant amb un model antic. No ens adaptem a la realitat en temps i forma. És imprescindible que per a poder formar als nostres alumnes per a que siguin competents, primerament els professors s’han de formar sobre això. Com varem reflectir a la nostra entrada anterior en els dibuixos s’observen les diferències peculiars del professor antic i de l’actual. Hem de mencionar, que observem encara professors que són molt reticents a canviar la seva forma de donar classe i continuen funcionant davant una pissarra i un llibre, com una autoritat inaccessible, en lloc d’evolucionar cap al segle XXI, com un professor guia, dinàmic i proper... Ens trobem davant d’una visió plana de l’educació, encaminats a fer tots el mateix (amb l’objectiu d’anar a la universitat). Però junts hem de trobar una solució ja que tot això afecta directament als nostres alumnes. Els professors som els models d’ells i hem de trobar manera d’incloure noves metodologies d’aprenentatge per ensenyar amb competències.

I vosaltres direu, aquí sols fan que parlar de ser competents i treballar mitjançant competències, però encara no ens han dit què són. Doncs bé, com diu el nostre amic Antoni Zabala, la COMPETÈNCIA es defineix com la capacitat o habilitat d’efectuar tasques o de fer front a situacions diverses de manera eficaç i en un context determinat. Per això és necessari mobilitzar conceptes, procediments i actituds en el mateix temps i de forma interrelacionada. Zabala, precisament, dóna èmfasi en la seva idea clau 5, que les competències han d’englobar l’àmbit social, interpersonal, personal i professional.



Amb aquesta imatge, volem fer referència al concepte de competència. Si en una classe d’infantil aportem als alumnes un dibuix d’un triangle i solament introduïm la seva definició, estem transportant un fet teòric. Però si els hi donem un triangle en forma 3D i una caixa de geometries, podran aprendre a quin forat l’han d’introduir, i per tant, estem ensenyant-los no solament uns coneixements de les formes, sinó que els estem formant per a què pensin de manera competent quin ús donar-li a cada peça en una situació real.

L’aprenentatge de competències es dóna mitjançant la resolució de problemes propers a la realitat emocional de l’alumne. El què succeeix és que treballar mitjançant competències no és gens fàcil. Venim d’un model d’educació centrat en l'ensenyament a partir d’un extens currículum (definició). Aquest, junt amb el llibre de text, condicionen l'aplicació d'aquest model de treball. Per poder arribar a aquest canvi, també hauriem de canviar la metodologia i l'avaluació d'aquest aprenentatge. Hem de treballar en fer metodologies elaborades per a l’èxit personal de l’alumne, per a què es formin com a persones professionals amb capacitats d’aprendre a aprendre i no d’aprendre per aprovar. Això també és aplicable a la forma d'avaluar, ja que no tot el coneixement ha de dependre d'un examen final.

L’evidència de que el sistema educatiu es troba en un moment de canvi, és innegable. Cal mirar amb optimisme el futur i posar en les nostres mans el millor de cadascú. Som nosaltres, els professors del demà els responsables de formar ciutadans i futurs professionals competents i amb ganes d’aprendre. Nosaltres, imaginem que com molts dels companys, quan erem alumnes, no ens adonàvem de totes les coses que un professor havia de fer, ni tan sols de si la metodologia que empraven era la més adient, però gràcies a aquest màster ens estem conscienciant de totes les possibilitats que com a futurs professors tenim per a desenvolupar. Així que aquest camí que acaba de començar s’ens planteja llarg i difícil, però inquietant, emocionant i amb expectatives de poder fer grans coses.

Alicia i Susana



domingo, 9 de octubre de 2016

Les Noves Tecnologies a l'Educació

         Les noves tecnologies han impactat directament a la nostra societat. Aquesta ha d'actualitzar-se constantment per a integrar-se al món digital. Això ha fet que l'escola hagi d'integrar un nou mètode tant d'ensenyament com d'aprenentatge. Temps enrere, els recursos utilitzats, es limitaven a llibres de text i classes magistrals, on l'alumne es mantenia com un subjecte passiu. La seva única finalitat era aprovar un examen final dels coneixements teòrics adquirits memorísticament. Avui en dia, la finalitat del professor és que l'alumne adquireixi uns coneixements teorico-pràctics i assolir unes competències que el desenvoluparan com a persona de manera activa. Per això, el professor ha d'emprar noves metodologies incloent les eines digitals.

Per a fer més visual el canvi en aquestes dues etapes de l'educació, ens basem en les idees mostrades pel Llicenciat en Filosofia i Ciències de l'educació, Antoni Zabala Vidiella, en el seu llibre ''11 Ideas Clave. Cómo aprender y enseñar competencias''.


Comparació d'escoles i tipus d'educació segons Zabala, amb imatges il·lustratives:                                                            


A) Docent de l'Escola Tradicional

Escola Propedèutica i Selectiva, Tendència de saber per saber, Transmissió de coneixements teòrics per llibres de text, Àmbit Religiós, Professor figura com una Autoritat e Inaccessible, Paper passiu de la Família.  


Una foto publicada por Susana Alicia (@alisus1617) el




B) Docent de l'Escola del Segle XXI

Escola Orientadora e Inclusiva, Tendència d'aprendre a aprendre, Ensenyament d'unes Competències i d'uns Valors personals, 
Escola amb un àmbit Multicultural, Professor proper i accessible, Paper actiu de la Família.



                                          Font: https://www.flickr.com/photos/121728566@
                                                      N08/13466467704/in/photostream/



En la societat del segle XXI, no solament podem ensenyar a llegir i a escriure, sinó que és necessària l'alfabetització en altres àrees. La MULTIALFABETITZACIÓ és saber accedir i emprar de manera intel·ligent, crítica i ètica, la informació i comunicació a través de qualsevol tecnologia (TIC=Tecnologías de la Información y la Comunicación).

Es diferencien unes dimensions dintre de les competències digitals de les TIC:

-Instrumental: Coneixements d'accedir a la informació i usar-la.
-Cognitiva: Capacitat de generar habilitats per a filtrar la informació i fer-ne aprenentatge.
-Socio-comunicacional: Capacitat d'emprar les eines per a comunicar-se.
-Axiològica: Desenvolupament funcional per a l'ús racional i ètic de la informació.

A més a més, s'ha afegit una altre dimensió que cal considerar. És la dimensió emocional (M. Area y T. Pessoa, 2012). La present competència és la relativa al conjunt d'afectes i sentiments emocionals provocades per la experiència en els entorns digitals, així com la relacionada amb el desenvolupament de l'empatia i la identitat digital.

El rol del professor és molt important per mantenir un control de la identitat digital de l'alumne, i per ensenyar-li com fer un bon ús de la xarxa. Els adolescents d'avui en dia, fan ús de les TIC majoritàriament, per a comunicar-se en les xarxes socials. Donada la llibertat d'accés que ofereix la xarxa, l'accés al contingut inapropiat i la innocència d'aquests adolescents, el mal ús de les TIC pot derivar en bastants problemes. En el vídeo adjuntat, es pot comprovar els riscos a què s'enfronten els adolescents.




Aleshores, és important que el professor del segle XXI, s'ajusti, no solament a les competències clau, sinó a unes competències digitals que permetin a l'alumne desenvolupar-se en el món virtual.

Hem de ser capaços de trobar i ensenyar-lis a manejar les eines i les habilitats adequades perquè el dia de demà siguin capaços de: fer entrevistes via Skype, comunicar-se amb els familiars per vídeo des de l'estranger, trobar una localització amb google maps, buscar informació per ampliar un tema de naturals, pagar els impostos per internet, cercar diferents feines a la xarxa... Nosaltres serem uns dels responsables del bon ús que en facin!  

Susana i Alicia