Les Lleis Educatives plantegen una reestructuració continuada del Sistema Educatiu.
L’aplicació de la LGE al 1970 amb un model propedèutic i selectiu ha marcat tota la trajectòria educativa fins a aquests moments ja que que va ser clau per a l'obligatorietat d’escolaritzar al 100% de la població.
La sortida de la LOGSE al 1990, ramifica els continguts en 3 tipus: conceptes, procediments i actituds. Comença a guanyar importància complementar la teoria amb la pràctica. A més, s’atreveix a remodelar l’estructura educativa, dividint-la en Primària, Secundària i Batxillerat.
La LOCE de 2002 malgrat que no es va arribar a dur a terme mai, va ser la primera que va incloure la “C” de Qualitat al currículum. Aquesta “C” no es per veure’s reflectida únicament als resultats, sinó al procés, ja que la diversitat tant de professors, com alumnes, etc., fa que els resultats també siguin molt diversos.
La LOE de 2006 implanta per primera vegada les competències bàsiques. Continua amb l’ús de conceptes, procediments i actituds i pretén la integració d’aquests mitjançant competències. Aquesta llei tampoc va tenir temps de desenvolupar-se, ni va haver-hi temps per a que els professors es formessin en aquestes competències.
La darrera llei que tenim actualment és la LOMCE de 2013. Aquesta agrupa les 8 competències bàsiques en 7 i les redefineix com a competències clau. A més, manté la “C” de Qualitat.
Personalment, considerem que malgrat tots aquests canvis al llarg dels segles, continuem treballant amb un model antic. No ens adaptem a la realitat en temps i forma. És imprescindible que per a poder formar als nostres alumnes per a que siguin competents, primerament els professors s’han de formar sobre això. Com varem reflectir a la nostra entrada anterior en els dibuixos s’observen les diferències peculiars del professor antic i de l’actual. Hem de mencionar, que observem encara professors que són molt reticents a canviar la seva forma de donar classe i continuen funcionant davant una pissarra i un llibre, com una autoritat inaccessible, en lloc d’evolucionar cap al segle XXI, com un professor guia, dinàmic i proper... Ens trobem davant d’una visió plana de l’educació, encaminats a fer tots el mateix (amb l’objectiu d’anar a la universitat). Però junts hem de trobar una solució ja que tot això afecta directament als nostres alumnes. Els professors som els models d’ells i hem de trobar manera d’incloure noves metodologies d’aprenentatge per ensenyar amb competències.
I vosaltres direu, aquí sols fan que parlar de ser competents i treballar mitjançant competències, però encara no ens han dit què són. Doncs bé, com diu el nostre amic Antoni Zabala, la COMPETÈNCIA es defineix com la capacitat o habilitat d’efectuar tasques o de fer front a situacions diverses de manera eficaç i en un context determinat. Per això és necessari mobilitzar conceptes, procediments i actituds en el mateix temps i de forma interrelacionada. Zabala, precisament, dóna èmfasi en la seva idea clau 5, que les competències han d’englobar l’àmbit social, interpersonal, personal i professional.
Amb aquesta imatge, volem fer referència al concepte de competència. Si en una classe d’infantil aportem als alumnes un dibuix d’un triangle i solament introduïm la seva definició, estem transportant un fet teòric. Però si els hi donem un triangle en forma 3D i una caixa de geometries, podran aprendre a quin forat l’han d’introduir, i per tant, estem ensenyant-los no solament uns coneixements de les formes, sinó que els estem formant per a què pensin de manera competent quin ús donar-li a cada peça en una situació real.
L’aprenentatge de competències es dóna mitjançant la resolució de problemes propers a la realitat emocional de l’alumne. El què succeeix és que treballar mitjançant competències no és gens fàcil. Venim d’un model d’educació centrat en l'ensenyament a partir d’un extens currículum (definició). Aquest, junt amb el llibre de text, condicionen l'aplicació d'aquest model de treball. Per poder arribar a aquest canvi, també hauriem de canviar la metodologia i l'avaluació d'aquest aprenentatge. Hem de treballar en fer metodologies elaborades per a l’èxit personal de l’alumne, per a què es formin com a persones professionals amb capacitats d’aprendre a aprendre i no d’aprendre per aprovar. Això també és aplicable a la forma d'avaluar, ja que no tot el coneixement ha de dependre d'un examen final.
L’evidència de que el sistema educatiu es troba en un moment de canvi, és innegable. Cal mirar amb optimisme el futur i posar en les nostres mans el millor de cadascú. Som nosaltres, els professors del demà els responsables de formar ciutadans i futurs professionals competents i amb ganes d’aprendre. Nosaltres, imaginem que com molts dels companys, quan erem alumnes, no ens adonàvem de totes les coses que un professor havia de fer, ni tan sols de si la metodologia que empraven era la més adient, però gràcies a aquest màster ens estem conscienciant de totes les possibilitats que com a futurs professors tenim per a desenvolupar. Així que aquest camí que acaba de començar s’ens planteja llarg i difícil, però inquietant, emocionant i amb expectatives de poder fer grans coses.
Alicia i Susana
Hi estic molt d'acord. Crec que el problema més gran no és ni la falta de recursos (que n'hi ha) ni la formació contínua (que podria ser pitjor) dels professors, sinó la reticència -com bé deis- per part dels docents a canviar la seva manera d'ensenyar, que segurament hi ha poca implicació de la creativitat educativa.
ResponderEliminarA veure si les noves generacions de professors aprenem que el currículum és una guia, una ajuda per ensenyar, i no una llei que s'ha de complir obligatòriament.
Yo también comparto totalmente vuestra opinión. Sin dejar de ser realistas sobre la densidad del currículum, la motivación, la implicación y a la inquietud de muchos profesores han dado lugar a que el Sistema Educativo esté iniciando su cambio. La nueva generación de profesores debemos iniciarnos con optimismo porque estamos ahí, para serviles de guía.
ResponderEliminar