Les noves
tecnologies han impactat directament a la nostra societat. Aquesta ha
d'actualitzar-se constantment per a integrar-se al món digital. Això
ha fet que l'escola hagi d'integrar un nou mètode tant d'ensenyament
com d'aprenentatge. Temps enrere, els recursos utilitzats, es
limitaven a llibres de text i classes magistrals, on l'alumne es
mantenia com un subjecte passiu. La seva única finalitat era aprovar
un examen final dels coneixements teòrics adquirits memorísticament.
Avui en dia, la finalitat del professor és que l'alumne adquireixi
uns coneixements teorico-pràctics i assolir unes competències que
el desenvoluparan com a persona de manera activa. Per això,
el professor ha d'emprar noves metodologies incloent les eines
digitals.
Per a fer
més visual el canvi en aquestes dues etapes de l'educació, ens
basem en les idees mostrades pel Llicenciat en Filosofia i Ciències
de l'educació, Antoni Zabala Vidiella, en el seu llibre ''11 Ideas
Clave. Cómo aprender y enseñar competencias''.
Comparació d'escoles i tipus d'educació segons Zabala, amb imatges il·lustratives:
A) Docent de l'Escola Tradicional
Escola Propedèutica i Selectiva, Tendència de saber per saber, Transmissió de coneixements teòrics per llibres de text, Àmbit Religiós, Professor figura com una Autoritat e Inaccessible, Paper passiu de la Família.
Escola Orientadora e Inclusiva, Tendència d'aprendre a aprendre, Ensenyament d'unes Competències i d'uns Valors personals,
Escola amb un àmbit Multicultural, Professor proper i accessible, Paper actiu de la Família.
Escola amb un àmbit Multicultural, Professor proper i accessible, Paper actiu de la Família.
En la
societat del segle XXI, no solament podem ensenyar a llegir i a
escriure, sinó que és necessària l'alfabetització en altres
àrees. La MULTIALFABETITZACIÓ és saber accedir i emprar de manera
intel·ligent, crítica i ètica, la informació i comunicació a
través de qualsevol tecnologia (TIC=Tecnologías de la Información
y la Comunicación).
Es
diferencien unes dimensions dintre de les competències digitals de
les TIC:
-Instrumental:
Coneixements d'accedir a la informació i usar-la.
-Cognitiva:
Capacitat de generar habilitats per a filtrar la informació i fer-ne
aprenentatge.
-Socio-comunicacional:
Capacitat d'emprar les eines per a comunicar-se.
-Axiològica:
Desenvolupament funcional per a l'ús racional i ètic de la
informació.
A més a
més, s'ha afegit una altre dimensió que cal considerar. És la
dimensió emocional (M. Area y T. Pessoa, 2012). La present
competència és la relativa al conjunt d'afectes i sentiments
emocionals provocades per la experiència en els entorns digitals,
així com la relacionada amb el desenvolupament de l'empatia i la
identitat digital.
El rol del
professor és molt important per mantenir un control de la identitat
digital de l'alumne, i per ensenyar-li com fer un bon ús de la
xarxa. Els adolescents d'avui en dia, fan ús de les TIC
majoritàriament, per a comunicar-se en les xarxes socials. Donada la
llibertat d'accés que ofereix la xarxa, l'accés al contingut
inapropiat i la innocència d'aquests adolescents, el mal ús de les
TIC pot derivar en bastants problemes. En el vídeo adjuntat, es pot
comprovar els riscos a què s'enfronten els adolescents.
Aleshores,
és important que el professor del segle XXI, s'ajusti, no solament a
les competències clau, sinó a unes competències digitals que
permetin a l'alumne desenvolupar-se en el món virtual.
Hem de ser
capaços de trobar i ensenyar-lis a manejar les eines i les
habilitats adequades perquè el dia de demà siguin capaços de: fer
entrevistes via Skype, comunicar-se amb els familiars per vídeo des
de l'estranger, trobar una localització amb google maps,
buscar informació per ampliar un tema de naturals, pagar els
impostos per internet, cercar diferents feines a la xarxa...
Nosaltres serem uns dels responsables del bon ús que en facin!
Susana i Alicia
Susana i Alicia
Excel·lent resum per part de les companyes Alícia i Susana, de l'assignatura de "Processos i Contextos Educatius" d'aquests primers dos temes. Molt il·lustratives les comparacions del docent de l'escola tradicional envers el docent del segle XXI, i, de l'alfabetització d'abans versus la multialfabetització actual. Dintre de les competències digitals de les TIC diferencien les dimensions instrumental, cognitiva, socio-comunicacional, axiològica afegint-hi també l'emocional. En definitiva, i, en això coincideixen amb en David i jo, el rol del professorat ha evolucionat vertiginosament en els darrers 30-40 anys i és tot un repte per al món de la docència, no deixem passar aquesta oportunitat per canviar la història de l'educació, la realitat s'imposa!
ResponderEliminarEstoy de acuerdo con las ideas que se exponen en esta entrada. En nuestra sociedad actual, las tecnologías de la información y la comunicación ya son una herramienta habitual; para muestra, un botón, el pasado 1 de octubre entraron en pleno vigor sendas leyes 39/2015 y 40/2015 del procedimiento administrativo común, cuya principal novedad es la obligación de implantar la llamada “administración digital” en todos los organismos públicos. A partir de ahora, un ciudadano tiene el derecho de comunicarse con la administración de manera totalmente digital, con las ventajas para todos que esto supone.
ResponderEliminarDe este hecho se puede inferir que nuestra juventud debe saber utilizar estas herramientas que les serán necesarias en su futuro personal y laboral. Ya se comenta en esta entrada que los alumnos deben acostumbrarse a relacionarse con la red. Para ello, los profesores encargados de su educación deben conocerlas y saber transmitir su uso adecuado. Deben dar a conocer la cara amable y la menos amable de las TIC. Es por esto que la figura del profesor docente ha cambiado. Es muy ilustrativo a nivel teórico el modelo TPACK, del que ya hacemos mención en nuestra entrada de blog, pues engloba gráficamente las competencias que deben adquirir los profesores en la actualidad. Los contenidos conceptuales y el sistema de transmisión “unidireccional”, por sí solos han quedado obsoletos. Hoy en día se vive en red y se trabaja en red, y un profesor debe estar ahí, saber moverse y realizar su labor docente de una manera digital. Más aún, también hoy en día se valora en su justa medida el papel de las emociones en el aprendizaje, por lo que un profesor en la actualidad debe tener competencias en este ámbito. Sabiendo gestionar su universo emocional, podrá enseñar mejor a sus alumnos cómo hacer con el suyo.
Profesores con competencias digitales, presencia en la red y emocionalmente competentes. Esta es la idea sobre la que se debate en esta entrada y con la que estoy totalmente de acuerdo.
Genial! Professorat del S.XXI!
ResponderEliminarEl professor que no tengui una actitut oberta a les TIC, no esdevindrà un bon professor!
M.Tur