L’avaluació és el motor de l’aprenentatge

‘’L'aprenentatge no és recollir informació i repetir-la. És saber quina informació necessites i què fer amb ella. Però també és explicar això. I que et canviï, que siguis la persona que vols ser. El món no és dels que aproven exàmens. El món és dels que saben com saber, saben què fer amb el que saben, saben explicar tot això. I es converteixen en algú que dóna llum.’’ (J.L Castillo).

L'avaluació és un procés pel qual s'obté informació sobre l'aprenentatge. Demostra no sols com l'estudiant construeix el seu coneixement sinó que ofereix pistes als professors sobre les pròpies pràctiques d'ensenyament i d’avaluació. D'aquí, hem fet aquest dibuix del cotxe amb les seves peces (les paraules clau) on podem dir que l'objectiu de l'avaluació ha de ser el procés d’aprenentatge i no pas una nota o un lloc de destí!

"L'objectiu de l'avaluació ha de ser el procés d'aprenentatge, i no la nota final" #mfp2017 #cthinkeMA #tic #blogger

Una foto publicada por Susana Alicia (@alisus1617) el 31 de Oct de 2016 a la(s) 3:23 PDT

  

Per transformar el model d’aprenentatge hem de transformar el model d’avaluar! No podem continuar amb aquest model d’heteroavaluació formativa, on sols compta l’opinió del professor mitjançant la correció d’un examen final. El repte d’una avaluació és que l’alumne aprengui i de que es faci unes preguntes del què ha après.

Com bé diu en J.L Castillo Chaves, deixem-nos guiar per una avaluació sense examen final o llibre de text, l’avaluació ha de ser transparent i coherent amb la metodologia, on s'observin tots els processos i les millores que va fent  l’alumne. És a dir, una avaluació més personalitzada de l’alumne, on també s’inclouen preguntes competencials. També és essencial, promoure l’autoavaluació que fa pedagogia de l’error i de les dificultats. D’aquesta manera, ajudarem a l’alumne a autocorregir-se i fer-lo reflexionar. Això sí, cal que tenguin clar quins són els criteris d’avaluació, dels quals també pot ser ens interessi la seva opinió, o inclús, arribar a “acordar” amb ells alguns aspectes d’aquests criteris.

La coavaluació afavoreix la comunicació entre els estudiants i l’aprenentatge després de comparar i cooperar amb altres companys. També, la família i els tutors han de formar part d’aquesta avaluació de l’aprenent. Però no es tracta sols de fer-los arribar els resultats, sinó de compartir el màxim d’informació possible. (Sanmartí, 2010).

Tal i com diu la professional Neus Sant Martí, el sistema educatiu necessita una regulació de l’avaluació. Aquesta comprèn una avaluació formadora, que emfatitza la capacitat de l'alumne per autoregular-se, i que va directament relacionada amb les activitats de coavaluació i autoavaluació.

La finalitat de l’avaluació formadora és que el propi estudiant vagi construint un sistema personal d’aprenentatge que el faci anar millorant progressivament amb la finalitat de ser més autònom com aprenent. És a dir, l’alumne realitzarà una anticipació prèvia, una planificació amb l’ús d’un diari, una monotorització del què ha fet i una metacognició final d’aquests aprenentatges.

Però, llavors, hem de ficar o no notes? Doncs, la nostra resposta és si. Tal i com Neus, esmenta en aquesta entrevista, la nota és solament la certificació del què hem après, o del què no hem après. A tots els alumnes els hi agrada treure bones notes, però tampoc hem de matxacar als que han suspès. L’objectiu ha de ser l’esforç del camí d’aprendre a aprendre, no d’aprendre per aprovar!

Aleshores, el que volem és una avaluació on el protagonista sigui l’alumne i que es basi en promoure ‘el saber’, ‘el saber fer’, ‘el voler fer’, i ‘el fer junts’ (Avaluació EMPODERADORA!!!). Cal lluitar tots junts per aconseguir una avaluació innovadora, formadora i no emmascarada, on l’alumne no tingui ‘’por’’ a la qualificació final. El repte ha de ser l’aprenentatge que orienti, validi i reflexi bé tot el què ha après l’alumne. Entre tots els mestres i professors haurem d’esborrar hàbits de fer, per exemple, exàmens tipus test, que a banda de ser barats pel professor, no esdevindran mai un indicador del coneixement del nostre alumne! 

                                                            Font de foto editada

Està clar que no podem continuar avaluant com feien amb nosaltres, jugant-nos-la tot a una sola carta. És hora d'agafar les rendes i donem volta a això. Nosaltres no hem tingut la oportunitat a la nostra etapa educativa de veure altres opcions, i ara veiem que n’hi ha d’infinitats. Doncs treballem dur per a que els nostres alumnes tinguin una nova visió, immersa d'oportunitats i de la seva participació. Pensem en l’avaluació com a un PROCÉS i no com una simple nota final; 

Idó, COMENCEM PEL FINAL!!!

Alicia i Susana

Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=Gzh-N4XOCsY