Open Education, Ens englOba a tots!

                                                                           Imatge
                       

Quan parlem d’Open Education, ens referim a poder compartir el coneixement, els recursos i els aspectes pedagògics de la metodologia d'ensenyament a internet. Tot és lliure, obert i sense cost. És un tema amb força repercussió ja que totes les universitats, instituts o escoles tenen unes despeses que han d’assumir les comunitats autònomes.

A més, les editorials tendran sempre un pes important ja que ofereixen materials de paper on dificulten una educació lliure, ja que el llibre de text és l’únic material que no està en obert. Però cal dir, que amb les noves tecnologies, a les editorials no lis ha quedat un altre que digitalitzar els seus recursos i arribar a una comunitat molt més àmplia.

Primer de tot, el fons de l’Open Education (OE) provè de la idea de COMPARTIR el màxim de recursos per a EXTENDRE L’APRENENTATGE de nous coneixements, i que sigui ACCESSIBLE per a tots.  Són moltes les plataformes que avui dia ofereixen cursos oberts o MOOC (Massive Open Online Courses), mitjançant els quals pots inscriure’t a cursos fàcilment i de manera gratuïta.   

En un món altament digitalitzat i avançat cal controlar aquesta activitat de compartir amb molta cura. És per això, que hem d’introduir i ser conscients de les diferents LLICÈNCIES d’ús que hi podem trobar i utilitzar.

DavidWiley (2014), va introduir les 4 R’s per fer reflexionar sobre el conjunt de permisos que defineixen un Recurs Educatiu Obert (OER):

-Reutilitzar: el dret d’emprar el contingut en un ampli rang de possibilitats.

-Revisar: el dret d’adaptar,ajustar,modificar o alterar el contingut en si.

-Remix: el dret de combinar el contingut original o revisat amb un altre tipus de contingut obert per a noves creacions.

-Redistribuir: el dret de compartir còpies del contingut original, les seves revisions o de les seves combinacions amb els altres continguts.

L’última R que es va afegir va ser la de Retenir: el dret de crear, posseir, i controlar les còpies d’un contingut.

         Després de reflexionar quin tipus de llicència era la més adequada per al nostre blog, hem decidit que la fariem “Reconeixement - NoComercial - Compartirigual”: per tant, no es permet l’ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals es deu fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original. Aquesta, l’hem fet mitjançant Creative Commons.

Un altre autor,  Weller (2012) classifica els OER en petits i grans. Detalla que mentre que els OER grans són els que provenen de projectes institucionals i tenen una major qualitat, els OER petits es produeixen en menor escala i són de tipus low-cost.

En l'estudi realitzat per G.Tur i col·laboradors, From OER to Open Education: Perceptions of Student Teachers after Creating Digital Stories with Creative Common Resources (2016) s'observa una resposta molt possitiva alhora d'emprar els OER a l'àmbit educacional. Es va triar una mostra d'estudiants (futurs professors) de les Illes Balears, i destaca com els estudiants es senten desafiats per a crear uns recursos oberts amb la finalitat de publicar històries digitals (OER petit) al repositori obert Agrega. Els recursos que havien d'emprar podien ser creats per ells o sota llicència Creative Commons.

Les percepcions obtingudes més rellevants van ser que els OER potenciaven una educació sense l'aportació del llibre de text, la afirmació de que els estudiants aplicarien els OER en la seva carrera professional i que els OER podrien ser una eina potent per a promoure la diversitat de llengües.

Per tant aquest entre d'altres estudis ens direccionen a adoptar unes pràctica d'educació oberta (OEP) amb una finalitat pedagògica, tecnològica i professional que tots tenim que anar perfeccionant!

        La idea de l'èxit de L’OPEN EDUCATION és que un professor, educador, professional, alumne, o qualsevol persona, troba recursos oberts de qualitat i, mitjançant el seu ús (si li permet la llicència) el podrà ADAPTAR, MODIFICAR i COMPARTIR, i arriba a formar part de la COMUNITAT OPEN EDUCATION, on lògicament no necessitem cap llibre de text!!!! Sinó que la clau està en trobar el material i 'OPTIMITZAR-LO'.

Per acabar, volem compartir el “Canvas/Linoit” del nostre grup del màster de professorat del curs 2016-2017. Aquesta eina ens ha permet crear un artefacte col·laboratiu en el qual tots hem fet les nostres aportacions sobre els coneixements, imatges, pensaments i anècdotes que més ens han agradat!

Susana i Alicia.

Caminem junts cap a l’open education més que mai!!

‘Aprenentatge entre les xarxes a l’aula’

           Ens trobem a punt de tancar un altre cicle en la nostra formació, i ens adonem que les noves tecnologies formen part d’una immensa part del nostre aprenentatge. Hem treballat les TIC amb l’assignatura de Processos i Contextos Educatius, i després amb l’assignatura de Complement 2 de l’especialitat. Però, és un fet que les noves tecnologies han aparegut en la majoria de les assignatures d’aquest màster del professorat, i això sols és el començament.

Hem emprat eines com Twitter, Instagram, Thinglink o Blogger.... Aquestes, es troben dins el grup de xarxes socials ja que principalment s’usen per a compartir informació (de manera pública o privada) i per a potenciar la comunicació entre els membres de la comunitat educativa.  Però addicionalment s’estan emprant les xarxes socials dins de les aules. Podem pensar que és des d’un primer pla, molt complicat arribar a convèncer als alumnes de que poden ‘aprendre’ mitjançant les xarxes socials. Però resulta desafiant animar-los per a que pugin fer un ús correcte de les TIC i que s’endinsin a seguir a perfils de professionals del seu interès o de seguir mitjançant “tags” per a aprendre coses noves i profitoses. Amb això volem dir que per a fer un ús aprofitable de les xarxes socials hi ha d’existir una oportunitat per aprendre i que puguin ser capaços de controlar/regular aquest procés. I, per això som nosaltres els primers que ens tenim que preparar.

Pel que fa a l’eina Twitter (plataforma on compartir reflexions instantànies de 140 caràcters) voldríem destacar els perfils següents:

• AulaPlaneta  Sempre solen compartir material educatiu en forma de links que et deriven a recursos innovadors i consells clau per a tot professor. Amb això si que ens sentim segurs a l’aula!
• Salva Rodriguez Ojaos. Aquest simpàtic llicenciat en Ciències de l’Educació, ens fa una aportació continua de material de qualitat sobre el món de l’educació i tots els seus tresors. Una vertadera meravella llegir-lo!

Un altre plataforma que hem emprat és Storify. Aquesta eina fa un recull o un registre de totes les activitats publicades a altres xarxes socials (Twitter, Instagram… ). Hem personalitzat el nostre Storify de manera que reflecteixi tant les anècdotes més rellevants de la nostra participació a les dues assignatures TIC d’aquest curs, com aquelles aportacions d’altres usuaris d’aquestes xarxes socials que ens han paregut interessants. És com un llibre interactiu que recull ‘les memòries’ que un ha realitzat mitjançant la seva ‘petjada digital’.

        Per últim, amb l’activitat d’aquest Blog hem aconseguit sintetitzar l'informació que hem considerat més important i regular el procés del nostre aprenentatge. També, hem emprat uns artefactes on a partir d’imatges, tweets o enllaços hem ampliat el nostre coneixement digital. A més, també hem arribat a conèixer altres espais "blog" dels quals volem destacar:

• Fernando Trujillo. Emfatitza que la formació del docent ha de ser sempre permanent i continua.
• Jordi Adell. Explica que la millor manera d’emprar les TIC és que els professors facin una formació sobre aquestes i plasmin que l’essencial és que els alumnes estiguin convençuts de l’enriquiment que les TIC els poden aportar.
• Manuel Area. Posa de manifest les múltiples alfabetitzacions davant l’era 2.0, destacant l'audiovisual, la digital i l'alfabetització en informació.
• Blog dels alumnes del màster MFP 2016-17: Volem remarcar que considerem que s’ha fet molt bon treball per part de tots els companys i que s’han arribat a crear uns blogs molt interessants, que inclús considerem que deurien mantenir-se en el futur.

Per últim, volem exposar que la nostra visió de les xarxes socials a la nostra carrera docent ha canviat molt. Abans de cursar aquest màster no érem conscients de tota la era digital que està tan present dins com fora de les aules i de tot el partit que se'n pot treure d’aquestes, tant per part dels professors com dels alumnes.

Volem considerar l’opció d’usar les TIC en les aules amb la determinada normativa sempre que es trobin dins dels objectius, per a CONSTRUIR CONEIXEMENT!  


Susana i Alicia

Desenvolupem el PLE!

     Quan parlem de PLE (Personal Learning Environment) ens referim al conjunt d’eines, fonts d’informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma quotidiana per a aprendre. (Adell i Castañeda, 2010).

     Aquesta estratègia, s’empra per a poder autorregular tots els processos que intervenen a l’aprenentatge. Actualment, s’empren les sigles PLE degut a que ens trobem dins d’un entorn virtual, però aquest aprenentatge ha existit sempre de forma física. Amb aquest aprenentatge autorregulat, és a dir, autogestionat, l’aprenent és capaç d’intercanviar les habilitats mentals amb les habilitats acadèmiques. Es tracta de tot allò que manegem per al nostre estudi, és a dir, on llegim, on treballem, on recopilem informació, on la podem compartir... I d'això en tenim un món infinit de possibilitats!!

      Un dels autors clau en aquest mètode és Barry J. Zimmerman, que va destacar que els alumnes haurien de ser capaços d’autorregular el seu aprenentatge de manera òptima i poder aplicar-ho a un àmbit extraescolar. A més, comparteix la idea que els alumnes amb unes metes personals fixades, observaven un major assoliment d’aquestes i una millor percepció d’eficàcia personal. Per a ell, es podia desgranar en les següents fases:

-Fase de planificació: processos i els pensaments que es produeixen abans de l'aprenentatge. Dins d'aquesta fase trobem l'anàlisi de tasques i l'automotivació. L'anàlisi de tasques consisteix en la fixació d'objectius i la planificació per a assolir-les. L’automotivació inclou l'autoeficàcia de la capacitat personal d'aprendre i les expectatives que es tenen sobre les conseqüències personals de l’aprenentatge.

-Fase d'actuació: esdeveniments que tenen lloc durant l’adquisició d'un comportament. En la mateixa, trobem l'autocontrol i l'auto-observació. L'autocontrol vol dir el desenvolupament dels mètodes seleccionats en la fase de la planificació. L'auto-observació es refereix a l'autoexperimentació d’esbrinar la causa dels processos seleccionats.

-Fase de reflexió: processos que es produeixen a posteriori de l’aprenentatge. Dins d'aquesta fase trobem el propi jutjament i l'autoreacció. Una forma de jutjament a un mateix és l'autoavaluació, mentre que una forma d'autoreacció implica els sentiments de l'autosatisfacció i l'efecte positiu respecte al propi rendiment. L'autoreacció es refereix als esforços de protecció a un mateix davant experiències negatives d'un aprenentatge i als esforços adaptatius per augmentar el rendiment d'un mètode d'aprenentatge.

      Per a la realització del nostre PLE, primer varem fer una llista de les aplicacions que totes dues empràvem. Seguidament, varem classificar cada aplicació en cadascun dels tres blocs del PLE: eines d’accés, eines de creació i eines per compartir; i varem començar a relacionar-les amb les fases d’en Zimmerman.

Fases Zimmerman! #PLE #autoaprenentatge #autorregulació #cthinkeMA

Una foto publicada por Susana Alicia (@alisus1617) el 30 de Ene de 2017 a la(s) 9:16 PST

      La major dificultat la varem trobar en aquest punt, ja que havíem de posar-nos d’acord en decidir quin tipus d’utilitat corresponia a cada part, i a més, trobar el diagrama més eficaç per poder relacionar i exposar tots els conceptes.

El procés d’autorregulació de l’aprenentatge té una complexitat afegida, ja que cada persona fa un ús personalitzat de cada eina/aplicació, i a més, cadascuna d’aquestes ofereix un ventall molt ample de possibilitats.

      Finalment, nosaltres ens varem decidir per fer un diagrama amb un format percentil ja que un esquema amb fletxes ens donava la sensació d’un embolic caòtic en el que tot pareixia mesclat i no es podia veure de forma clara aquestes relacions. Per a desenvolupar el nostre PLE, varem donar a cada aplicació un percentatge depenent de l’ús que fèiem (cada bloc es representa amb un color diferent) i dins d’aquestos blocs, varem plasmar les fases d’en Zimmerman que consideràvem adients per a cadascun.

     Hem de reconèixer que gràcies al PLE, podem millorar l’autogestió i el rendiment del nostre aprenentatge (escolar, professional, etc). Ens ha fet conscients de l’ús que feim de totes aquelles aplicacions, ja que mai havíem aprofundit en saber si únicament actuàvem o arribàvem a reflexionar, o si estàvem planificant sense adonar-nos.

     També tenim clar que volem emprar-lo per a la nostra carrera professional docent i així transferir-lo als nostres alumnes per a motivar-los una mica més de cara a l’estudi i que aquests siguin més autosuficients. Han de ser responsables del seu procés d'autoaprenentatge, i amb aquesta eina poden ser, i a més, divertint-se i sense adonar-se. Considerem que ells fan ús de les tecnologies constantment i saber autogestionar-se d’aquesta forma els hi serà molt més enriquidor i aprofitable.