Quan
parlem de PLE (Personal
Learning Environment)
ens referim al conjunt d’eines, fonts d’informació, connexions i
activitats que cada persona utilitza de forma quotidiana per a
aprendre. (Adell i Castañeda, 2010).
Aquesta
estratègia, s’empra per a poder autorregular tots els processos
que intervenen a l’aprenentatge. Actualment, s’empren les sigles
PLE degut a que ens trobem dins d’un entorn virtual, però aquest
aprenentatge ha existit sempre de forma física. Amb aquest
aprenentatge autorregulat, és a dir, autogestionat, l’aprenent és
capaç d’intercanviar les habilitats mentals amb les habilitats
acadèmiques. Es tracta de tot allò que manegem per al nostre
estudi, és a dir, on llegim, on treballem, on recopilem informació,
on la podem compartir... I d'això en tenim un món infinit de possibilitats!!
Un
dels autors clau en aquest mètode és Barry J. Zimmerman, que va
destacar que els alumnes haurien de ser capaços d’autorregular el
seu aprenentatge de manera òptima i poder aplicar-ho a un àmbit
extraescolar. A més, comparteix la idea que
els alumnes amb unes metes personals fixades, observaven un major
assoliment d’aquestes i una millor percepció d’eficàcia
personal. Per a ell, es podia desgranar en les següents fases:
-Fase
de planificació:
processos i els pensaments que es produeixen abans de l'aprenentatge.
Dins d'aquesta fase trobem l'anàlisi de tasques i l'automotivació.
L'anàlisi de tasques consisteix en la fixació d'objectius i la
planificació per a assolir-les. L’automotivació inclou
l'autoeficàcia de la capacitat personal d'aprendre i les
expectatives que es tenen sobre les conseqüències personals de
l’aprenentatge.
-Fase
d'actuació:
esdeveniments
que tenen lloc durant l’adquisició d'un comportament. En la
mateixa, trobem l'autocontrol i l'auto-observació. L'autocontrol vol
dir el desenvolupament dels mètodes seleccionats en la fase de la
planificació. L'auto-observació es refereix a l'autoexperimentació
d’esbrinar la causa dels processos seleccionats.
-Fase
de reflexió:
processos
que es produeixen a posteriori de l’aprenentatge. Dins d'aquesta
fase trobem el propi jutjament i l'autoreacció. Una forma de
jutjament a un mateix és l'autoavaluació, mentre que una forma
d'autoreacció implica els sentiments de l'autosatisfacció i
l'efecte positiu respecte al propi rendiment. L'autoreacció es
refereix als esforços de protecció a un mateix davant experiències
negatives d'un aprenentatge i als esforços adaptatius per augmentar
el rendiment d'un mètode d'aprenentatge.
Per
a la realització del nostre PLE, primer varem fer una llista de les
aplicacions que totes dues empràvem. Seguidament, varem classificar
cada aplicació en cadascun dels tres blocs del PLE: eines
d’accés, eines de creació i eines per compartir;
i varem començar a relacionar-les amb les fases d’en Zimmerman.
La major dificultat la varem trobar en aquest punt, ja que havíem de posar-nos d’acord en decidir quin tipus d’utilitat corresponia a cada part, i a més, trobar el diagrama més eficaç per poder relacionar i exposar tots els conceptes.
La major dificultat la varem trobar en aquest punt, ja que havíem de posar-nos d’acord en decidir quin tipus d’utilitat corresponia a cada part, i a més, trobar el diagrama més eficaç per poder relacionar i exposar tots els conceptes.
El
procés d’autorregulació de l’aprenentatge té una complexitat
afegida, ja que cada persona fa un ús personalitzat de cada
eina/aplicació, i a més, cadascuna d’aquestes ofereix un ventall
molt ample de possibilitats.
Finalment,
nosaltres ens varem decidir per fer un diagrama amb un format
percentil ja que un esquema amb fletxes ens donava la sensació
d’un embolic caòtic en el que tot pareixia mesclat i no es podia
veure de forma clara aquestes relacions. Per a desenvolupar el nostre
PLE, varem donar a cada aplicació un percentatge depenent de l’ús
que fèiem (cada bloc es representa amb un color diferent) i dins
d’aquestos blocs, varem plasmar les fases d’en Zimmerman que
consideràvem adients per a cadascun.
Hem
de reconèixer que gràcies al PLE, podem millorar l’autogestió i
el rendiment del nostre aprenentatge (escolar, professional, etc).
Ens ha fet conscients de l’ús que feim de totes aquelles
aplicacions, ja que mai havíem aprofundit en saber si únicament
actuàvem o arribàvem a reflexionar, o si estàvem planificant sense
adonar-nos.
També tenim clar que volem emprar-lo per a la nostra carrera professional docent i així transferir-lo als nostres alumnes per a motivar-los una mica més de cara a l’estudi i que aquests siguin més autosuficients. Han de ser responsables del seu procés d'autoaprenentatge, i amb aquesta eina poden ser, i a més, divertint-se i sense adonar-se. Considerem que ells fan ús de les tecnologies constantment i saber autogestionar-se d’aquesta forma els hi serà molt més enriquidor i aprofitable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario