Open Education, Ens englOba a tots!

                                                                           Imatge
                       

Quan parlem d’Open Education, ens referim a poder compartir el coneixement, els recursos i els aspectes pedagògics de la metodologia d'ensenyament a internet. Tot és lliure, obert i sense cost. És un tema amb força repercussió ja que totes les universitats, instituts o escoles tenen unes despeses que han d’assumir les comunitats autònomes.

A més, les editorials tendran sempre un pes important ja que ofereixen materials de paper on dificulten una educació lliure, ja que el llibre de text és l’únic material que no està en obert. Però cal dir, que amb les noves tecnologies, a les editorials no lis ha quedat un altre que digitalitzar els seus recursos i arribar a una comunitat molt més àmplia.

Primer de tot, el fons de l’Open Education (OE) provè de la idea de COMPARTIR el màxim de recursos per a EXTENDRE L’APRENENTATGE de nous coneixements, i que sigui ACCESSIBLE per a tots.  Són moltes les plataformes que avui dia ofereixen cursos oberts o MOOC (Massive Open Online Courses), mitjançant els quals pots inscriure’t a cursos fàcilment i de manera gratuïta.   

En un món altament digitalitzat i avançat cal controlar aquesta activitat de compartir amb molta cura. És per això, que hem d’introduir i ser conscients de les diferents LLICÈNCIES d’ús que hi podem trobar i utilitzar.

DavidWiley (2014), va introduir les 4 R’s per fer reflexionar sobre el conjunt de permisos que defineixen un Recurs Educatiu Obert (OER):

-Reutilitzar: el dret d’emprar el contingut en un ampli rang de possibilitats.

-Revisar: el dret d’adaptar,ajustar,modificar o alterar el contingut en si.

-Remix: el dret de combinar el contingut original o revisat amb un altre tipus de contingut obert per a noves creacions.

-Redistribuir: el dret de compartir còpies del contingut original, les seves revisions o de les seves combinacions amb els altres continguts.

L’última R que es va afegir va ser la de Retenir: el dret de crear, posseir, i controlar les còpies d’un contingut.

         Després de reflexionar quin tipus de llicència era la més adequada per al nostre blog, hem decidit que la fariem “Reconeixement - NoComercial - Compartirigual”: per tant, no es permet l’ús comercial de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals es deu fer amb una llicència igual a la que regula l’obra original. Aquesta, l’hem fet mitjançant Creative Commons.

Un altre autor,  Weller (2012) classifica els OER en petits i grans. Detalla que mentre que els OER grans són els que provenen de projectes institucionals i tenen una major qualitat, els OER petits es produeixen en menor escala i són de tipus low-cost.

En l'estudi realitzat per G.Tur i col·laboradors, From OER to Open Education: Perceptions of Student Teachers after Creating Digital Stories with Creative Common Resources (2016) s'observa una resposta molt possitiva alhora d'emprar els OER a l'àmbit educacional. Es va triar una mostra d'estudiants (futurs professors) de les Illes Balears, i destaca com els estudiants es senten desafiats per a crear uns recursos oberts amb la finalitat de publicar històries digitals (OER petit) al repositori obert Agrega. Els recursos que havien d'emprar podien ser creats per ells o sota llicència Creative Commons.

Les percepcions obtingudes més rellevants van ser que els OER potenciaven una educació sense l'aportació del llibre de text, la afirmació de que els estudiants aplicarien els OER en la seva carrera professional i que els OER podrien ser una eina potent per a promoure la diversitat de llengües.

Per tant aquest entre d'altres estudis ens direccionen a adoptar unes pràctica d'educació oberta (OEP) amb una finalitat pedagògica, tecnològica i professional que tots tenim que anar perfeccionant!

        La idea de l'èxit de L’OPEN EDUCATION és que un professor, educador, professional, alumne, o qualsevol persona, troba recursos oberts de qualitat i, mitjançant el seu ús (si li permet la llicència) el podrà ADAPTAR, MODIFICAR i COMPARTIR, i arriba a formar part de la COMUNITAT OPEN EDUCATION, on lògicament no necessitem cap llibre de text!!!! Sinó que la clau està en trobar el material i 'OPTIMITZAR-LO'.

Per acabar, volem compartir el “Canvas/Linoit” del nostre grup del màster de professorat del curs 2016-2017. Aquesta eina ens ha permet crear un artefacte col·laboratiu en el qual tots hem fet les nostres aportacions sobre els coneixements, imatges, pensaments i anècdotes que més ens han agradat!

Susana i Alicia.

Caminem junts cap a l’open education més que mai!!

‘Aprenentatge entre les xarxes a l’aula’

           Ens trobem a punt de tancar un altre cicle en la nostra formació, i ens adonem que les noves tecnologies formen part d’una immensa part del nostre aprenentatge. Hem treballat les TIC amb l’assignatura de Processos i Contextos Educatius, i després amb l’assignatura de Complement 2 de l’especialitat. Però, és un fet que les noves tecnologies han aparegut en la majoria de les assignatures d’aquest màster del professorat, i això sols és el començament.

Hem emprat eines com Twitter, Instagram, Thinglink o Blogger.... Aquestes, es troben dins el grup de xarxes socials ja que principalment s’usen per a compartir informació (de manera pública o privada) i per a potenciar la comunicació entre els membres de la comunitat educativa.  Però addicionalment s’estan emprant les xarxes socials dins de les aules. Podem pensar que és des d’un primer pla, molt complicat arribar a convèncer als alumnes de que poden ‘aprendre’ mitjançant les xarxes socials. Però resulta desafiant animar-los per a que pugin fer un ús correcte de les TIC i que s’endinsin a seguir a perfils de professionals del seu interès o de seguir mitjançant “tags” per a aprendre coses noves i profitoses. Amb això volem dir que per a fer un ús aprofitable de les xarxes socials hi ha d’existir una oportunitat per aprendre i que puguin ser capaços de controlar/regular aquest procés. I, per això som nosaltres els primers que ens tenim que preparar.

Pel que fa a l’eina Twitter (plataforma on compartir reflexions instantànies de 140 caràcters) voldríem destacar els perfils següents:

• AulaPlaneta  Sempre solen compartir material educatiu en forma de links que et deriven a recursos innovadors i consells clau per a tot professor. Amb això si que ens sentim segurs a l’aula!
• Salva Rodriguez Ojaos. Aquest simpàtic llicenciat en Ciències de l’Educació, ens fa una aportació continua de material de qualitat sobre el món de l’educació i tots els seus tresors. Una vertadera meravella llegir-lo!

Un altre plataforma que hem emprat és Storify. Aquesta eina fa un recull o un registre de totes les activitats publicades a altres xarxes socials (Twitter, Instagram… ). Hem personalitzat el nostre Storify de manera que reflecteixi tant les anècdotes més rellevants de la nostra participació a les dues assignatures TIC d’aquest curs, com aquelles aportacions d’altres usuaris d’aquestes xarxes socials que ens han paregut interessants. És com un llibre interactiu que recull ‘les memòries’ que un ha realitzat mitjançant la seva ‘petjada digital’.

        Per últim, amb l’activitat d’aquest Blog hem aconseguit sintetitzar l'informació que hem considerat més important i regular el procés del nostre aprenentatge. També, hem emprat uns artefactes on a partir d’imatges, tweets o enllaços hem ampliat el nostre coneixement digital. A més, també hem arribat a conèixer altres espais "blog" dels quals volem destacar:

• Fernando Trujillo. Emfatitza que la formació del docent ha de ser sempre permanent i continua.
• Jordi Adell. Explica que la millor manera d’emprar les TIC és que els professors facin una formació sobre aquestes i plasmin que l’essencial és que els alumnes estiguin convençuts de l’enriquiment que les TIC els poden aportar.
• Manuel Area. Posa de manifest les múltiples alfabetitzacions davant l’era 2.0, destacant l'audiovisual, la digital i l'alfabetització en informació.
• Blog dels alumnes del màster MFP 2016-17: Volem remarcar que considerem que s’ha fet molt bon treball per part de tots els companys i que s’han arribat a crear uns blogs molt interessants, que inclús considerem que deurien mantenir-se en el futur.

Per últim, volem exposar que la nostra visió de les xarxes socials a la nostra carrera docent ha canviat molt. Abans de cursar aquest màster no érem conscients de tota la era digital que està tan present dins com fora de les aules i de tot el partit que se'n pot treure d’aquestes, tant per part dels professors com dels alumnes.

Volem considerar l’opció d’usar les TIC en les aules amb la determinada normativa sempre que es trobin dins dels objectius, per a CONSTRUIR CONEIXEMENT!  


Susana i Alicia

Desenvolupem el PLE!

     Quan parlem de PLE (Personal Learning Environment) ens referim al conjunt d’eines, fonts d’informació, connexions i activitats que cada persona utilitza de forma quotidiana per a aprendre. (Adell i Castañeda, 2010).

     Aquesta estratègia, s’empra per a poder autorregular tots els processos que intervenen a l’aprenentatge. Actualment, s’empren les sigles PLE degut a que ens trobem dins d’un entorn virtual, però aquest aprenentatge ha existit sempre de forma física. Amb aquest aprenentatge autorregulat, és a dir, autogestionat, l’aprenent és capaç d’intercanviar les habilitats mentals amb les habilitats acadèmiques. Es tracta de tot allò que manegem per al nostre estudi, és a dir, on llegim, on treballem, on recopilem informació, on la podem compartir... I d'això en tenim un món infinit de possibilitats!!

      Un dels autors clau en aquest mètode és Barry J. Zimmerman, que va destacar que els alumnes haurien de ser capaços d’autorregular el seu aprenentatge de manera òptima i poder aplicar-ho a un àmbit extraescolar. A més, comparteix la idea que els alumnes amb unes metes personals fixades, observaven un major assoliment d’aquestes i una millor percepció d’eficàcia personal. Per a ell, es podia desgranar en les següents fases:

-Fase de planificació: processos i els pensaments que es produeixen abans de l'aprenentatge. Dins d'aquesta fase trobem l'anàlisi de tasques i l'automotivació. L'anàlisi de tasques consisteix en la fixació d'objectius i la planificació per a assolir-les. L’automotivació inclou l'autoeficàcia de la capacitat personal d'aprendre i les expectatives que es tenen sobre les conseqüències personals de l’aprenentatge.

-Fase d'actuació: esdeveniments que tenen lloc durant l’adquisició d'un comportament. En la mateixa, trobem l'autocontrol i l'auto-observació. L'autocontrol vol dir el desenvolupament dels mètodes seleccionats en la fase de la planificació. L'auto-observació es refereix a l'autoexperimentació d’esbrinar la causa dels processos seleccionats.

-Fase de reflexió: processos que es produeixen a posteriori de l’aprenentatge. Dins d'aquesta fase trobem el propi jutjament i l'autoreacció. Una forma de jutjament a un mateix és l'autoavaluació, mentre que una forma d'autoreacció implica els sentiments de l'autosatisfacció i l'efecte positiu respecte al propi rendiment. L'autoreacció es refereix als esforços de protecció a un mateix davant experiències negatives d'un aprenentatge i als esforços adaptatius per augmentar el rendiment d'un mètode d'aprenentatge.

      Per a la realització del nostre PLE, primer varem fer una llista de les aplicacions que totes dues empràvem. Seguidament, varem classificar cada aplicació en cadascun dels tres blocs del PLE: eines d’accés, eines de creació i eines per compartir; i varem començar a relacionar-les amb les fases d’en Zimmerman.

Fases Zimmerman! #PLE #autoaprenentatge #autorregulació #cthinkeMA

Una foto publicada por Susana Alicia (@alisus1617) el 30 de Ene de 2017 a la(s) 9:16 PST

      La major dificultat la varem trobar en aquest punt, ja que havíem de posar-nos d’acord en decidir quin tipus d’utilitat corresponia a cada part, i a més, trobar el diagrama més eficaç per poder relacionar i exposar tots els conceptes.

El procés d’autorregulació de l’aprenentatge té una complexitat afegida, ja que cada persona fa un ús personalitzat de cada eina/aplicació, i a més, cadascuna d’aquestes ofereix un ventall molt ample de possibilitats.

      Finalment, nosaltres ens varem decidir per fer un diagrama amb un format percentil ja que un esquema amb fletxes ens donava la sensació d’un embolic caòtic en el que tot pareixia mesclat i no es podia veure de forma clara aquestes relacions. Per a desenvolupar el nostre PLE, varem donar a cada aplicació un percentatge depenent de l’ús que fèiem (cada bloc es representa amb un color diferent) i dins d’aquestos blocs, varem plasmar les fases d’en Zimmerman que consideràvem adients per a cadascun.

     Hem de reconèixer que gràcies al PLE, podem millorar l’autogestió i el rendiment del nostre aprenentatge (escolar, professional, etc). Ens ha fet conscients de l’ús que feim de totes aquelles aplicacions, ja que mai havíem aprofundit en saber si únicament actuàvem o arribàvem a reflexionar, o si estàvem planificant sense adonar-nos.

     També tenim clar que volem emprar-lo per a la nostra carrera professional docent i així transferir-lo als nostres alumnes per a motivar-los una mica més de cara a l’estudi i que aquests siguin més autosuficients. Han de ser responsables del seu procés d'autoaprenentatge, i amb aquesta eina poden ser, i a més, divertint-se i sense adonar-se. Considerem que ells fan ús de les tecnologies constantment i saber autogestionar-se d’aquesta forma els hi serà molt més enriquidor i aprofitable.

El Super Professor 2.0 que m'agradaria ser

                                        https://pixabay.com/en/girl-hispanic-graduate-1174539/

Sembla mentida, però ja hem acabat el primer període de classes teòriques, estem a punt de començar les pràctiques i ens queda un mes per acabar aquest any 2016! De cara al 2017, hi ha moltíssim per dir, per fer, i sobretot, per innovar i aprendre.

No és res nou, que la nostra idea de professor ha canviat radicalment. En aquesta entrada volem plasmar les nostres reflexions sobre la visió del professor, el seu ensenyament i la relació directa amb les TIC, així com del què hem après en aquesta assignatura de Processos Educatius. Partim d’una idea principal, que és de la necessitat d’un gran canvi en tot el sistema educatiu. A continuació exposarem de manera ordenada les nostres inquietuds i raonaments dels aspectes que hem de tenir present per a poder assolir aquest canvi en la educació:

• Canvi de rol del professor.  Avui dia el professor és com un entrenador o orientador que ha d’estar allà, ajudant al seu alumne. Hem d’insistir amb l'acceptació incondicional, de manera que tots els alumnes destacaran en alguna doctrina més que altres; sense sentir-se jutjats ni decebuts. (Efecte Pigmalió) També un professor proper amb la família i altament empàtic per a acordar reptes personals. Lluny queda el professor que no sabia ni el teu nom, ni les teves necessitats!Ara, el Super Professor s’ha d’involucrar per a que l’alumne s’encamini per allò que ell vol i vagi pujant d’estadi moral. Hem de promoure els drets humans per a què els nostres alumnes assoleixin uns valors i actituds exemplars.

• Canvi de rol de com ensenyar.  Hem d’aprendre a ‘saber fer’, en comptes de ‘com fer’. És a dir, cal emfatitzar la pràctica davant de la teoria. L’aprenentatge per competències, és segons A.Zabala, el requisit base d’una escola exitosa del futur. Està clar que partim d’un currículum, però hem d’evitar les manies d'homogeneïtzar- ho tot. D’aquesta manera estam limitant totes les pràctiques innovadores tals com l’Aprenentatge per Projectes (ABP) i les Flipped classroom. Aquesta metodologia Flipped classroom és una forma d'aprenentatge segons el qual els estudiants aprenen nous continguts amb l'aportació de contingut educatiu, per després realitzar activitats, problemes o exercicis que s'hi puguin vincular a l'aula i amb el suport personalitzat del professor. Per tant, hem d’apostar per formar-nos i atrevir-nos a usar les metodologies que desenvolupin les competències dels alumnes. Per exemple, desenvolupar l’esperit crític. Per això necessitem temps, ganes, llibertat i escoltar-nos entre nosaltres.

• Canvi de rol en la innovació i les TIC.  Podem tenir un bon control sobre les TIC, però mala pràctica del seu ús pedagògic en l’aula. Cal fomentar la bona pràctica educativa per a créixer com a docent, i per intentar anar més avançats que els nostres alumnes. Com ja vam mencionar aquí està directament relacionada la Multialfabetització. Aquesta és saber, accedir i emprar de manera cognitiva,crítica i ètica la informació i comunicació a través de qualsevol tecnologia.

• Canvi de rol en la formació docent permanent.  Mai hem d’estancar-nos. Hem de seguir aprenent i adquirint habilitats enriquidores per a la nostra millora professional. Per exemple, formar-nos en educació emocional. És imprescindible una bona gestió de les emocions en àmbit educatiu i personal. Per entendre les demandes i necessitats dels nostres alumnes, hem d’entendre i controlar les nostres. A millor gestió emocional del docent, millor gestió de l'aula i major control davant els possibles conflictes.

• Canvi de rol en l’atenció a la diversitat. Hem d’estar preparats per atendre i educar qualsevol alumne que provingui de diferent continent, o d’atendre i educar a un nen amb alguna discapacitat. Potenciem l’Escola Inclusiva a tota la comunitat educativa. La clau de l’escola del demà és aprendre junts, dins de la mateixa aula.

• Canvi de rol en l’avaluació. Si volem canviar estratègies metodològiques, forçosament haurem de canviar l’avaluació, tal i com ens deia J.L Castillo Chaves. Hem d’avaluar per permetre l’aprenentatge de l’error i la conseqüència de millorar. Aprendre a avaluar-se entre companys (coavaluació), examinar-se ells mateixos (autoavaluació) i sobretot, que aprenguin a fer-se uns plannings d’estudi i reflexió. Que els alumnes acabin assolint una autonomia i una seguretat per poder abordar qualsevol aprenentatge.

Són tants els recursos web 2.0 que trobem a les xarxes, però la clau és trobar el bon recurs amb finalitat pedagògica. Gairebé la gran majoria dels mateixos, tenen un objectiu comú que és el de compartir, cooperar i intercanviar informació activament a través de la xarxa, entre tota la comunitat educativa. A continuació explicarem els recursos que hem utilitzat al llarg d'aquesta assignatura 'Processos Educatius' i d'alguna altra, durant el MFP:

• Blogger: El blog ha set la nostra eina de treball per a aquesta assignatura. Ens ha agradat molt perquè em pogut reproduir el nostre coneixement públicament i compartir-ho amb els nostres companys.

• Prezi o PowerPoint: Mitjançant la presentació de diapositives ens ha ajudat a seleccionar la informació més rellevant i a fer més fàcil l’aprenentatge.

• Google Drive: Gràcies al estimat Drive, hem pogut salvar molta feina en equip des de les nostres cases. Et permet crear, modificar i compartir documents amb altres membres, de manera instantània.

• Twitter: Una de les xarxes socials més populars, de cara a resumir en 140 caràcters una notícia, pensament o anècdota. Pensem que és força útil, sempre i quan segueixis a les persones que t’hi interessen.

• Instagram: És l’eina que potser hem usat menys. Podem dir que sí que és constructiva per a compartir imatges amb un breu peu de pàgina o hashtags; però potser més adient per a alumnes de secundària.

• Youtube: Durant aquesta assignatura i amb altres, l’hem emprada molt. Pensem que és un privilegi, poder reproduir vídeos de conferències, documentals, xerrades… per a potenciar un coneixement.

• Big Data: Serà una eina clau pel futur. Encara s’està estudiant però té els objectius de millorar la gestió educativa, desenvolupar nous mètodes d’ensenyament i aprenentatge i generar nous cursos pel professorat.

• Thinglink: Aquesta eina permet fer d'un imatge general un mapa online amb tot el contingut més important d’un tema o varios temes en comú. És com una xarxa virtual personalitzada!

Hem de mencionar que gràcies a aquesta assignatura i moltes del 1er període del màster, hem pogut començar a acostar-nos al món de la docència i les seves innumerables característiques. Si bé, abans teníem una idea errònia d'anar a la classe i 'llençar' tot el coneixement que sabem, avui en dia ja som conscients de tota la legislació, ordre, organització, connectivitat i objectius que estan sobre la taula. Especialment, en aquesta assignatura hem treballat molts coneixements a través de les TIC; i ens ha estat tot un repte saber connectar cada concepte i fer-ne una reflexió del perquè és d'una manera i no d'altre.

Volem acomiadar-nos d’aquesta entrada amb dos continguts. Un, el nostre Thinglink, on resumim tot el què hem après, com ha canviat la nostra visió de l'educació i el què per nosaltres ha de saber dominar un Super Professor; i l’altre el nostre missatge de positivitat i coratge per a tots els companys d’aquest curs! Desitgem que ens vagi tot genial i no parem d’aprendre en aquest llarg camí on trobarem dificultats però també experiències molt enriquidores!

Susana i Alicia.

Això s'acaba on tot comença! Perquè tots siguem uns Super Profes en la Bonica Eivissa! :) #cthinkeMA #UIB #eivissa #MFP #2017 #educacio

Una foto publicada por Susana Alicia (@alisus1617) el 29 de Nov de 2016 a la(s) 12:51 PST

Thinglink: 'La nostra visió de l'educació' 

Treball per projectes, habilitats potenciades!

                              Font imatge: https://www.flickr.com/photos/ielesvinyes/11194728093/

Un cop ens hem adonat que s’ha d’ensenyar per competències i s’ha de canviar l’avaluació de dalt a baix; cal parar a pensar com incloure aquests canvis en la metodologia del treball per projectes.

La “limitació” de les classes magistrals, exigint a l’alumne únicament l’enumeració de continguts, la descripció de fets o la definició de teories, ha provocat haver de cercar mètodes alternatius com l'aprenentatge basat en projectes (ABP). Però com diu en Zabala, malgrat que algun d’ells és apropiat per a l’ensenyament de competències, a la vegada, cap representa l’única resposta vàlida, és a dir, hem de fer una bona combinació de totes. Pensem idò en un ensenyament variat, tan divers com alumnes tinguem.

Aleshores, ens fa falta una missió nova, i és la de connectar amb els nostres alumnes. Sols mitjançant d’aquesta manera podrem promoure l’aprenentatge per competències com aprendre a aprendre, o la competència de consciència i expressions culturals. I aquestes competències actitudinals o procedimentals s’han d’anar assolint durant tot el curs amb les diverses activitats de cada assignatura o mitjançant tallers o projectes del centre.

Per a poder definir el treball per projectes, qui millor que un professional que ha aplicat aquesta metodologia fa temps a la seva vida laboral. El Jordi Canelles anomena al treball per projectes com una empresa col·lectiva gestionada pel grup de classe on el mestre gestiona però no decideix sol. També fa inca-peu sobre les dos idees claus del treball per projectes: l’experiència i l’intercanvi. Canelles menciona que l’experiència no es té sinó que es fa; i que forçosament aprenem dels altres i amb els altres, amb els presents i amb els qui ens han precedit.

L’aula, per tant, s’ha de convertir en una comunitat de recerca, de decisions compartides i de responsabilitat. Mitjançant activitats pràctiques els alumnes interpretaran uns continguts i establiran relacions amb altres. D’aquesta manera l'alumnat pot enriquir-se d’uns nous coneixements, reflexionant del que ja sabien i el què saben ara, i pensar en què els queda per saber. Per exemple, per a que els nostres alumnes treballin les competències en equip, sols ho poden fer exercint aquestes accions. Per exemple, si es vol fer un projecte de maquetes; tendrem que tenir un professor experimentat i amb ganes de compartir els seus coneixements i la seva pràctica amb els altres.(Foto de sota). Hi ha unes pautes per a treballar amb projectes, tals com una bona organització de treball, el mètode d’acció i un bon mètode d’avaluació (com s’aprèn i el què s’ha après).

Treballar per projectes. Les Maquetes. #educacio #projectes #competencies #cthinkeMA

Una foto publicada por Susana Alicia (@alisus1617) el 22 de Nov de 2016 a la(s) 3:24 PST

Al llibre “Métodos para la enseñanza de las competencias” de Zabala i Arnau, a més es parla del mètode “Estudi de cas”, amb la diferència de que aquest, en comparació amb la metodologia d’aprenentatge basat en projectes (o problemes) no es basa en casos reals.

Sabem que sobretot a la nostra illa, encara estem en un primer pas, però el fet de que ja s’hagi implantat aquesta metodologia juga molt al nostre favor. Estam fent aquest canvi tan necessari a l’educació, on de veritat agafarà el protagonisme el nostre alumnat, ells són el futur, i nosaltres hem d'aportar-los les millors eines per a aconseguir persones integrals.

Volem destacar també, que al pròxim curs, el CEIP Venda d'Arabí, a Santa Eulària, serà el primer de l’illa en iniciar-se també al mètode ABN (Algoritmes oberts basats en nombres). La denominació ABN descriu les principals característiques dels algoritmes oberts: A (Oberts del castellà: Abiertos), donat que no hi ha una forma única de resoldre’ls, cada alumne pot realitzar-lo de forma distinta, en funció del seu ritme d’aprenentatge, domini i estratègies de càlcul. Permet que cada alumne faci les operacions segons la seva pròpia capacitat, el que es tradueix en una millora efectiva de la motivació i un canvi favorable en l'actitud de l’alumnat davant les matemàtiques. BN (Basats en Nombres) es refereix a que l’algoritme sempre treballa amb nombres, en tots els casos es combinen els nombres complets amb tot el seu significat, al contrari que als algoritmes tradicionals (CBC) que estan basats en xifres i no treballa quantitats globals.

A més, el mètode ABN és transparent, a l’hora de realitzar la resolució de les operacions, no s’oculten càlculs ni processos intermedis; en tot moment es tracta de que l’alumnat entengui el procès del que està fent. La direcció que l’alumnat adopti en la realització dels càlculs dependrà del seu propi estil i ritme d’aprenentatge, i de la seva pròpia tècnica, poguent aplicar estratègies de càlcul mental en el format de càlcul escrit, malgrat que la resolució es sol fer d’esquerra a dreta. Les estratègies més emprades solen ser la descomposició, el arrodoniment i la compensació.

Ens pareix una manera molt divertida i diferent per a que els nens desenvolupin el seu càlcul mental, la comprensió, la lògica o l’aprendre a aprendre.. Vos deixem uns vídeos per si voleu investigar i aprofundir un poc més en què consisteix aquesta innovadora metodologia.

                                            http://algoritmosabn.blogspot.com.es/

Per acabar, creiem que no hi ha millor manera de projectar conclusions del funcionament del treball per projectes que deixant un vídeo de les opinions d'alumnes i professors de l'IES Sa Blanca Dona (antic institut de varis companys del Màster). Com veureu, estan molt satisfets amb la resposta que ha tingut en el centre i en tota la comunitat educativa. Per, tant anem a pensar que res és impossible!