El Super Professor 2.0 que m'agradaria ser

                                        https://pixabay.com/en/girl-hispanic-graduate-1174539/

Sembla mentida, però ja hem acabat el primer període de classes teòriques, estem a punt de començar les pràctiques i ens queda un mes per acabar aquest any 2016! De cara al 2017, hi ha moltíssim per dir, per fer, i sobretot, per innovar i aprendre.

No és res nou, que la nostra idea de professor ha canviat radicalment. En aquesta entrada volem plasmar les nostres reflexions sobre la visió del professor, el seu ensenyament i la relació directa amb les TIC, així com del què hem après en aquesta assignatura de Processos Educatius. Partim d’una idea principal, que és de la necessitat d’un gran canvi en tot el sistema educatiu. A continuació exposarem de manera ordenada les nostres inquietuds i raonaments dels aspectes que hem de tenir present per a poder assolir aquest canvi en la educació:

• Canvi de rol del professor.  Avui dia el professor és com un entrenador o orientador que ha d’estar allà, ajudant al seu alumne. Hem d’insistir amb l'acceptació incondicional, de manera que tots els alumnes destacaran en alguna doctrina més que altres; sense sentir-se jutjats ni decebuts. (Efecte Pigmalió) També un professor proper amb la família i altament empàtic per a acordar reptes personals. Lluny queda el professor que no sabia ni el teu nom, ni les teves necessitats!Ara, el Super Professor s’ha d’involucrar per a que l’alumne s’encamini per allò que ell vol i vagi pujant d’estadi moral. Hem de promoure els drets humans per a què els nostres alumnes assoleixin uns valors i actituds exemplars.

• Canvi de rol de com ensenyar.  Hem d’aprendre a ‘saber fer’, en comptes de ‘com fer’. És a dir, cal emfatitzar la pràctica davant de la teoria. L’aprenentatge per competències, és segons A.Zabala, el requisit base d’una escola exitosa del futur. Està clar que partim d’un currículum, però hem d’evitar les manies d'homogeneïtzar- ho tot. D’aquesta manera estam limitant totes les pràctiques innovadores tals com l’Aprenentatge per Projectes (ABP) i les Flipped classroom. Aquesta metodologia Flipped classroom és una forma d'aprenentatge segons el qual els estudiants aprenen nous continguts amb l'aportació de contingut educatiu, per després realitzar activitats, problemes o exercicis que s'hi puguin vincular a l'aula i amb el suport personalitzat del professor. Per tant, hem d’apostar per formar-nos i atrevir-nos a usar les metodologies que desenvolupin les competències dels alumnes. Per exemple, desenvolupar l’esperit crític. Per això necessitem temps, ganes, llibertat i escoltar-nos entre nosaltres.

• Canvi de rol en la innovació i les TIC.  Podem tenir un bon control sobre les TIC, però mala pràctica del seu ús pedagògic en l’aula. Cal fomentar la bona pràctica educativa per a créixer com a docent, i per intentar anar més avançats que els nostres alumnes. Com ja vam mencionar aquí està directament relacionada la Multialfabetització. Aquesta és saber, accedir i emprar de manera cognitiva,crítica i ètica la informació i comunicació a través de qualsevol tecnologia.

• Canvi de rol en la formació docent permanent.  Mai hem d’estancar-nos. Hem de seguir aprenent i adquirint habilitats enriquidores per a la nostra millora professional. Per exemple, formar-nos en educació emocional. És imprescindible una bona gestió de les emocions en àmbit educatiu i personal. Per entendre les demandes i necessitats dels nostres alumnes, hem d’entendre i controlar les nostres. A millor gestió emocional del docent, millor gestió de l'aula i major control davant els possibles conflictes.

• Canvi de rol en l’atenció a la diversitat. Hem d’estar preparats per atendre i educar qualsevol alumne que provingui de diferent continent, o d’atendre i educar a un nen amb alguna discapacitat. Potenciem l’Escola Inclusiva a tota la comunitat educativa. La clau de l’escola del demà és aprendre junts, dins de la mateixa aula.

• Canvi de rol en l’avaluació. Si volem canviar estratègies metodològiques, forçosament haurem de canviar l’avaluació, tal i com ens deia J.L Castillo Chaves. Hem d’avaluar per permetre l’aprenentatge de l’error i la conseqüència de millorar. Aprendre a avaluar-se entre companys (coavaluació), examinar-se ells mateixos (autoavaluació) i sobretot, que aprenguin a fer-se uns plannings d’estudi i reflexió. Que els alumnes acabin assolint una autonomia i una seguretat per poder abordar qualsevol aprenentatge.

Són tants els recursos web 2.0 que trobem a les xarxes, però la clau és trobar el bon recurs amb finalitat pedagògica. Gairebé la gran majoria dels mateixos, tenen un objectiu comú que és el de compartir, cooperar i intercanviar informació activament a través de la xarxa, entre tota la comunitat educativa. A continuació explicarem els recursos que hem utilitzat al llarg d'aquesta assignatura 'Processos Educatius' i d'alguna altra, durant el MFP:

• Blogger: El blog ha set la nostra eina de treball per a aquesta assignatura. Ens ha agradat molt perquè em pogut reproduir el nostre coneixement públicament i compartir-ho amb els nostres companys.

• Prezi o PowerPoint: Mitjançant la presentació de diapositives ens ha ajudat a seleccionar la informació més rellevant i a fer més fàcil l’aprenentatge.

• Google Drive: Gràcies al estimat Drive, hem pogut salvar molta feina en equip des de les nostres cases. Et permet crear, modificar i compartir documents amb altres membres, de manera instantània.

• Twitter: Una de les xarxes socials més populars, de cara a resumir en 140 caràcters una notícia, pensament o anècdota. Pensem que és força útil, sempre i quan segueixis a les persones que t’hi interessen.

• Instagram: És l’eina que potser hem usat menys. Podem dir que sí que és constructiva per a compartir imatges amb un breu peu de pàgina o hashtags; però potser més adient per a alumnes de secundària.

• Youtube: Durant aquesta assignatura i amb altres, l’hem emprada molt. Pensem que és un privilegi, poder reproduir vídeos de conferències, documentals, xerrades… per a potenciar un coneixement.

• Big Data: Serà una eina clau pel futur. Encara s’està estudiant però té els objectius de millorar la gestió educativa, desenvolupar nous mètodes d’ensenyament i aprenentatge i generar nous cursos pel professorat.

• Thinglink: Aquesta eina permet fer d'un imatge general un mapa online amb tot el contingut més important d’un tema o varios temes en comú. És com una xarxa virtual personalitzada!

Hem de mencionar que gràcies a aquesta assignatura i moltes del 1er període del màster, hem pogut començar a acostar-nos al món de la docència i les seves innumerables característiques. Si bé, abans teníem una idea errònia d'anar a la classe i 'llençar' tot el coneixement que sabem, avui en dia ja som conscients de tota la legislació, ordre, organització, connectivitat i objectius que estan sobre la taula. Especialment, en aquesta assignatura hem treballat molts coneixements a través de les TIC; i ens ha estat tot un repte saber connectar cada concepte i fer-ne una reflexió del perquè és d'una manera i no d'altre.

Volem acomiadar-nos d’aquesta entrada amb dos continguts. Un, el nostre Thinglink, on resumim tot el què hem après, com ha canviat la nostra visió de l'educació i el què per nosaltres ha de saber dominar un Super Professor; i l’altre el nostre missatge de positivitat i coratge per a tots els companys d’aquest curs! Desitgem que ens vagi tot genial i no parem d’aprendre en aquest llarg camí on trobarem dificultats però també experiències molt enriquidores!

Susana i Alicia.

Això s'acaba on tot comença! Perquè tots siguem uns Super Profes en la Bonica Eivissa! :) #cthinkeMA #UIB #eivissa #MFP #2017 #educacio

Una foto publicada por Susana Alicia (@alisus1617) el 29 de Nov de 2016 a la(s) 12:51 PST

Thinglink: 'La nostra visió de l'educació' 

Treball per projectes, habilitats potenciades!

                              Font imatge: https://www.flickr.com/photos/ielesvinyes/11194728093/

Un cop ens hem adonat que s’ha d’ensenyar per competències i s’ha de canviar l’avaluació de dalt a baix; cal parar a pensar com incloure aquests canvis en la metodologia del treball per projectes.

La “limitació” de les classes magistrals, exigint a l’alumne únicament l’enumeració de continguts, la descripció de fets o la definició de teories, ha provocat haver de cercar mètodes alternatius com l'aprenentatge basat en projectes (ABP). Però com diu en Zabala, malgrat que algun d’ells és apropiat per a l’ensenyament de competències, a la vegada, cap representa l’única resposta vàlida, és a dir, hem de fer una bona combinació de totes. Pensem idò en un ensenyament variat, tan divers com alumnes tinguem.

Aleshores, ens fa falta una missió nova, i és la de connectar amb els nostres alumnes. Sols mitjançant d’aquesta manera podrem promoure l’aprenentatge per competències com aprendre a aprendre, o la competència de consciència i expressions culturals. I aquestes competències actitudinals o procedimentals s’han d’anar assolint durant tot el curs amb les diverses activitats de cada assignatura o mitjançant tallers o projectes del centre.

Per a poder definir el treball per projectes, qui millor que un professional que ha aplicat aquesta metodologia fa temps a la seva vida laboral. El Jordi Canelles anomena al treball per projectes com una empresa col·lectiva gestionada pel grup de classe on el mestre gestiona però no decideix sol. També fa inca-peu sobre les dos idees claus del treball per projectes: l’experiència i l’intercanvi. Canelles menciona que l’experiència no es té sinó que es fa; i que forçosament aprenem dels altres i amb els altres, amb els presents i amb els qui ens han precedit.

L’aula, per tant, s’ha de convertir en una comunitat de recerca, de decisions compartides i de responsabilitat. Mitjançant activitats pràctiques els alumnes interpretaran uns continguts i establiran relacions amb altres. D’aquesta manera l'alumnat pot enriquir-se d’uns nous coneixements, reflexionant del que ja sabien i el què saben ara, i pensar en què els queda per saber. Per exemple, per a que els nostres alumnes treballin les competències en equip, sols ho poden fer exercint aquestes accions. Per exemple, si es vol fer un projecte de maquetes; tendrem que tenir un professor experimentat i amb ganes de compartir els seus coneixements i la seva pràctica amb els altres.(Foto de sota). Hi ha unes pautes per a treballar amb projectes, tals com una bona organització de treball, el mètode d’acció i un bon mètode d’avaluació (com s’aprèn i el què s’ha après).

Treballar per projectes. Les Maquetes. #educacio #projectes #competencies #cthinkeMA

Una foto publicada por Susana Alicia (@alisus1617) el 22 de Nov de 2016 a la(s) 3:24 PST

Al llibre “Métodos para la enseñanza de las competencias” de Zabala i Arnau, a més es parla del mètode “Estudi de cas”, amb la diferència de que aquest, en comparació amb la metodologia d’aprenentatge basat en projectes (o problemes) no es basa en casos reals.

Sabem que sobretot a la nostra illa, encara estem en un primer pas, però el fet de que ja s’hagi implantat aquesta metodologia juga molt al nostre favor. Estam fent aquest canvi tan necessari a l’educació, on de veritat agafarà el protagonisme el nostre alumnat, ells són el futur, i nosaltres hem d'aportar-los les millors eines per a aconseguir persones integrals.

Volem destacar també, que al pròxim curs, el CEIP Venda d'Arabí, a Santa Eulària, serà el primer de l’illa en iniciar-se també al mètode ABN (Algoritmes oberts basats en nombres). La denominació ABN descriu les principals característiques dels algoritmes oberts: A (Oberts del castellà: Abiertos), donat que no hi ha una forma única de resoldre’ls, cada alumne pot realitzar-lo de forma distinta, en funció del seu ritme d’aprenentatge, domini i estratègies de càlcul. Permet que cada alumne faci les operacions segons la seva pròpia capacitat, el que es tradueix en una millora efectiva de la motivació i un canvi favorable en l'actitud de l’alumnat davant les matemàtiques. BN (Basats en Nombres) es refereix a que l’algoritme sempre treballa amb nombres, en tots els casos es combinen els nombres complets amb tot el seu significat, al contrari que als algoritmes tradicionals (CBC) que estan basats en xifres i no treballa quantitats globals.

A més, el mètode ABN és transparent, a l’hora de realitzar la resolució de les operacions, no s’oculten càlculs ni processos intermedis; en tot moment es tracta de que l’alumnat entengui el procès del que està fent. La direcció que l’alumnat adopti en la realització dels càlculs dependrà del seu propi estil i ritme d’aprenentatge, i de la seva pròpia tècnica, poguent aplicar estratègies de càlcul mental en el format de càlcul escrit, malgrat que la resolució es sol fer d’esquerra a dreta. Les estratègies més emprades solen ser la descomposició, el arrodoniment i la compensació.

Ens pareix una manera molt divertida i diferent per a que els nens desenvolupin el seu càlcul mental, la comprensió, la lògica o l’aprendre a aprendre.. Vos deixem uns vídeos per si voleu investigar i aprofundir un poc més en què consisteix aquesta innovadora metodologia.

                                            http://algoritmosabn.blogspot.com.es/

Per acabar, creiem que no hi ha millor manera de projectar conclusions del funcionament del treball per projectes que deixant un vídeo de les opinions d'alumnes i professors de l'IES Sa Blanca Dona (antic institut de varis companys del Màster). Com veureu, estan molt satisfets amb la resposta que ha tingut en el centre i en tota la comunitat educativa. Per, tant anem a pensar que res és impossible!

L’avaluació és el motor de l’aprenentatge

‘’L'aprenentatge no és recollir informació i repetir-la. És saber quina informació necessites i què fer amb ella. Però també és explicar això. I que et canviï, que siguis la persona que vols ser. El món no és dels que aproven exàmens. El món és dels que saben com saber, saben què fer amb el que saben, saben explicar tot això. I es converteixen en algú que dóna llum.’’ (J.L Castillo).

L'avaluació és un procés pel qual s'obté informació sobre l'aprenentatge. Demostra no sols com l'estudiant construeix el seu coneixement sinó que ofereix pistes als professors sobre les pròpies pràctiques d'ensenyament i d’avaluació. D'aquí, hem fet aquest dibuix del cotxe amb les seves peces (les paraules clau) on podem dir que l'objectiu de l'avaluació ha de ser el procés d’aprenentatge i no pas una nota o un lloc de destí!

"L'objectiu de l'avaluació ha de ser el procés d'aprenentatge, i no la nota final" #mfp2017 #cthinkeMA #tic #blogger

Una foto publicada por Susana Alicia (@alisus1617) el 31 de Oct de 2016 a la(s) 3:23 PDT

  

Per transformar el model d’aprenentatge hem de transformar el model d’avaluar! No podem continuar amb aquest model d’heteroavaluació formativa, on sols compta l’opinió del professor mitjançant la correció d’un examen final. El repte d’una avaluació és que l’alumne aprengui i de que es faci unes preguntes del què ha après.

Com bé diu en J.L Castillo Chaves, deixem-nos guiar per una avaluació sense examen final o llibre de text, l’avaluació ha de ser transparent i coherent amb la metodologia, on s'observin tots els processos i les millores que va fent  l’alumne. És a dir, una avaluació més personalitzada de l’alumne, on també s’inclouen preguntes competencials. També és essencial, promoure l’autoavaluació que fa pedagogia de l’error i de les dificultats. D’aquesta manera, ajudarem a l’alumne a autocorregir-se i fer-lo reflexionar. Això sí, cal que tenguin clar quins són els criteris d’avaluació, dels quals també pot ser ens interessi la seva opinió, o inclús, arribar a “acordar” amb ells alguns aspectes d’aquests criteris.

La coavaluació afavoreix la comunicació entre els estudiants i l’aprenentatge després de comparar i cooperar amb altres companys. També, la família i els tutors han de formar part d’aquesta avaluació de l’aprenent. Però no es tracta sols de fer-los arribar els resultats, sinó de compartir el màxim d’informació possible. (Sanmartí, 2010).

Tal i com diu la professional Neus Sant Martí, el sistema educatiu necessita una regulació de l’avaluació. Aquesta comprèn una avaluació formadora, que emfatitza la capacitat de l'alumne per autoregular-se, i que va directament relacionada amb les activitats de coavaluació i autoavaluació.

La finalitat de l’avaluació formadora és que el propi estudiant vagi construint un sistema personal d’aprenentatge que el faci anar millorant progressivament amb la finalitat de ser més autònom com aprenent. És a dir, l’alumne realitzarà una anticipació prèvia, una planificació amb l’ús d’un diari, una monotorització del què ha fet i una metacognició final d’aquests aprenentatges.

Però, llavors, hem de ficar o no notes? Doncs, la nostra resposta és si. Tal i com Neus, esmenta en aquesta entrevista, la nota és solament la certificació del què hem après, o del què no hem après. A tots els alumnes els hi agrada treure bones notes, però tampoc hem de matxacar als que han suspès. L’objectiu ha de ser l’esforç del camí d’aprendre a aprendre, no d’aprendre per aprovar!

Aleshores, el que volem és una avaluació on el protagonista sigui l’alumne i que es basi en promoure ‘el saber’, ‘el saber fer’, ‘el voler fer’, i ‘el fer junts’ (Avaluació EMPODERADORA!!!). Cal lluitar tots junts per aconseguir una avaluació innovadora, formadora i no emmascarada, on l’alumne no tingui ‘’por’’ a la qualificació final. El repte ha de ser l’aprenentatge que orienti, validi i reflexi bé tot el què ha après l’alumne. Entre tots els mestres i professors haurem d’esborrar hàbits de fer, per exemple, exàmens tipus test, que a banda de ser barats pel professor, no esdevindran mai un indicador del coneixement del nostre alumne! 

                                                            Font de foto editada

Està clar que no podem continuar avaluant com feien amb nosaltres, jugant-nos-la tot a una sola carta. És hora d'agafar les rendes i donem volta a això. Nosaltres no hem tingut la oportunitat a la nostra etapa educativa de veure altres opcions, i ara veiem que n’hi ha d’infinitats. Doncs treballem dur per a que els nostres alumnes tinguin una nova visió, immersa d'oportunitats i de la seva participació. Pensem en l’avaluació com a un PROCÉS i no com una simple nota final; 

Idó, COMENCEM PEL FINAL!!!

Alicia i Susana

Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=Gzh-N4XOCsY

L'abordatge del currículum i les competències bàsiques

Les Lleis Educatives plantegen una reestructuració continuada del Sistema Educatiu.

#cthinkeMA #lleiseducació #mfp

Una foto publicada por Susana Alicia (@alisus1617) el 22 de Oct de 2016 a la(s) 3:02 PDT

      L’aplicació de la LGE al 1970 amb un model propedèutic i selectiu ha marcat tota la trajectòria educativa fins a aquests moments ja que que va ser clau per a l'obligatorietat d’escolaritzar al 100% de la població.

La sortida de la LOGSE al 1990, ramifica els continguts en 3 tipus: conceptes, procediments i actituds. Comença a guanyar importància complementar la teoria amb la pràctica. A més, s’atreveix a remodelar l’estructura educativa, dividint-la en Primària, Secundària i Batxillerat.

La LOCE de 2002 malgrat que no es va arribar a dur a terme mai, va ser la primera que va incloure la “C” de Qualitat al currículum. Aquesta “C” no es per veure’s reflectida únicament als resultats, sinó al procés, ja que la diversitat tant de professors, com alumnes, etc., fa que els resultats també siguin molt diversos.

La LOE de 2006 implanta per primera vegada les competències bàsiques. Continua amb l’ús de conceptes, procediments i actituds i pretén la integració d’aquests mitjançant competències. Aquesta llei tampoc va tenir temps de desenvolupar-se, ni va haver-hi temps per a que els professors es formessin en aquestes competències.

La darrera llei que tenim actualment és la LOMCE de 2013. Aquesta agrupa les 8 competències bàsiques en 7 i les redefineix com a competències clau. A més, manté la “C” de Qualitat.

      Personalment, considerem que malgrat tots aquests canvis al llarg dels segles, continuem treballant amb un model antic. No ens adaptem a la realitat en temps i forma. És imprescindible que per a poder formar als nostres alumnes per a que siguin competents, primerament els professors s’han de formar sobre això. Com varem reflectir a la nostra entrada anterior en els dibuixos s’observen les diferències peculiars del professor antic i de l’actual. Hem de mencionar, que observem encara professors que són molt reticents a canviar la seva forma de donar classe i continuen funcionant davant una pissarra i un llibre, com una autoritat inaccessible, en lloc d’evolucionar cap al segle XXI, com un professor guia, dinàmic i proper... Ens trobem davant d’una visió plana de l’educació, encaminats a fer tots el mateix (amb l’objectiu d’anar a la universitat). Però junts hem de trobar una solució ja que tot això afecta directament als nostres alumnes. Els professors som els models d’ells i hem de trobar manera d’incloure noves metodologies d’aprenentatge per ensenyar amb competències.

I vosaltres direu, aquí sols fan que parlar de ser competents i treballar mitjançant competències, però encara no ens han dit què són. Doncs bé, com diu el nostre amic Antoni Zabala, la COMPETÈNCIA es defineix com la capacitat o habilitat d’efectuar tasques o de fer front a situacions diverses de manera eficaç i en un context determinat. Per això és necessari mobilitzar conceptes, procediments i actituds en el mateix temps i de forma interrelacionada. Zabala, precisament, dóna èmfasi en la seva idea clau 5, que les competències han d’englobar l’àmbit social, interpersonal, personal i professional.

Font d'imatge

Amb aquesta imatge, volem fer referència al concepte de competència. Si en una classe d’infantil aportem als alumnes un dibuix d’un triangle i solament introduïm la seva definició, estem transportant un fet teòric. Però si els hi donem un triangle en forma 3D i una caixa de geometries, podran aprendre a quin forat l’han d’introduir, i per tant, estem ensenyant-los no solament uns coneixements de les formes, sinó que els estem formant per a què pensin de manera competent quin ús donar-li a cada peça en una situació real.

L’aprenentatge de competències es dóna mitjançant la resolució de problemes propers a la realitat emocional de l’alumne. El què succeeix és que treballar mitjançant competències no és gens fàcil. Venim d’un model d’educació centrat en l'ensenyament a partir d’un extens currículum (definició). Aquest, junt amb el llibre de text, condicionen l'aplicació d'aquest model de treball. Per poder arribar a aquest canvi, també hauriem de canviar la metodologia i l'avaluació d'aquest aprenentatge. Hem de treballar en fer metodologies elaborades per a l’èxit personal de l’alumne, per a què es formin com a persones professionals amb capacitats d’aprendre a aprendre i no d’aprendre per aprovar. Això també és aplicable a la forma d'avaluar, ja que no tot el coneixement ha de dependre d'un examen final.

L’evidència de que el sistema educatiu es troba en un moment de canvi, és innegable. Cal mirar amb optimisme el futur i posar en les nostres mans el millor de cadascú. Som nosaltres, els professors del demà els responsables de formar ciutadans i futurs professionals competents i amb ganes d’aprendre. Nosaltres, imaginem que com molts dels companys, quan erem alumnes, no ens adonàvem de totes les coses que un professor havia de fer, ni tan sols de si la metodologia que empraven era la més adient, però gràcies a aquest màster ens estem conscienciant de totes les possibilitats que com a futurs professors tenim per a desenvolupar. Així que aquest camí que acaba de començar s’ens planteja llarg i difícil, però inquietant, emocionant i amb expectatives de poder fer grans coses.

Alicia i Susana

Les Noves Tecnologies a l'Educació

         Les noves tecnologies han impactat directament a la nostra societat. Aquesta ha d'actualitzar-se constantment per a integrar-se al món digital. Això ha fet que l'escola hagi d'integrar un nou mètode tant d'ensenyament com d'aprenentatge. Temps enrere, els recursos utilitzats, es limitaven a llibres de text i classes magistrals, on l'alumne es mantenia com un subjecte passiu. La seva única finalitat era aprovar un examen final dels coneixements teòrics adquirits memorísticament. Avui en dia, la finalitat del professor és que l'alumne adquireixi uns coneixements teorico-pràctics i assolir unes competències que el desenvoluparan com a persona de manera activa. Per això, el professor ha d'emprar noves metodologies incloent les eines digitals.

Per a fer més visual el canvi en aquestes dues etapes de l'educació, ens basem en les idees mostrades pel Llicenciat en Filosofia i Ciències de l'educació, Antoni Zabala Vidiella, en el seu llibre ''11 Ideas Clave. Cómo aprender y enseñar competencias''.

Comparació d'escoles i tipus d'educació segons Zabala, amb imatges il·lustratives:                                                            

A) Docent de l'Escola Tradicional

Escola Propedèutica i Selectiva, Tendència de saber per saber, Transmissió de coneixements teòrics per llibres de text, Àmbit Religiós, Professor figura com una Autoritat e Inaccessible, Paper passiu de la Família.  

"Enseñar es dejar huella en la vida de una persona". #cthinkema #dibujoalmomento #viejaescuela #educacion

Una foto publicada por Susana Alicia (@alisus1617) el 7 de Oct de 2016 a la(s) 12:05 PDT

B) Docent de l'Escola del Segle XXI

Escola Orientadora e Inclusiva, Tendència d'aprendre a aprendre, Ensenyament d'unes Competències i d'uns Valors personals, 
Escola amb un àmbit Multicultural, Professor proper i accessible, Paper actiu de la Família.

                                          Font: https://www.flickr.com/photos/121728566@

                                                      N08/13466467704/in/photostream/

En la societat del segle XXI, no solament podem ensenyar a llegir i a escriure, sinó que és necessària l'alfabetització en altres àrees. La MULTIALFABETITZACIÓ és saber accedir i emprar de manera intel·ligent, crítica i ètica, la informació i comunicació a través de qualsevol tecnologia (TIC=Tecnologías de la Información y la Comunicación).

Es diferencien unes dimensions dintre de les competències digitals de les TIC:

-Instrumental: Coneixements d'accedir a la informació i usar-la.

-Cognitiva: Capacitat de generar habilitats per a filtrar la informació i fer-ne aprenentatge.

-Socio-comunicacional: Capacitat d'emprar les eines per a comunicar-se.

-Axiològica: Desenvolupament funcional per a l'ús racional i ètic de la informació.

A més a més, s'ha afegit una altre dimensió que cal considerar. És la dimensió emocional (M. Area y T. Pessoa, 2012). La present competència és la relativa al conjunt d'afectes i sentiments emocionals provocades per la experiència en els entorns digitals, així com la relacionada amb el desenvolupament de l'empatia i la identitat digital.

El rol del professor és molt important per mantenir un control de la identitat digital de l'alumne, i per ensenyar-li com fer un bon ús de la xarxa. Els adolescents d'avui en dia, fan ús de les TIC majoritàriament, per a comunicar-se en les xarxes socials. Donada la llibertat d'accés que ofereix la xarxa, l'accés al contingut inapropiat i la innocència d'aquests adolescents, el mal ús de les TIC pot derivar en bastants problemes. En el vídeo adjuntat, es pot comprovar els riscos a què s'enfronten els adolescents.

Aleshores, és important que el professor del segle XXI, s'ajusti, no solament a les competències clau, sinó a unes competències digitals que permetin a l'alumne desenvolupar-se en el món virtual.

Hem de ser capaços de trobar i ensenyar-lis a manejar les eines i les habilitats adequades perquè el dia de demà siguin capaços de: fer entrevistes via Skype, comunicar-se amb els familiars per vídeo des de l'estranger, trobar una localització amb google maps, buscar informació per ampliar un tema de naturals, pagar els impostos per internet, cercar diferents feines a la xarxa... Nosaltres serem uns dels responsables del bon ús que en facin!  

Susana i Alicia